
El teu nom el va triar la nena, farta ja de que tots els gossos que haviem tingut abans els hagués batejat jo amb nom de cervesa. Així, encara que en fossis neta del 'Guinness' i neboda de la 'Kirin' ella va decidir que et diriem 'Aline', no sé si per la cançó homònima de Cristophe o per una altra cosa. El cas és que en un primer moment crec que tots vam fer conya, potser per ser un nom afrancesat, però al final vam acabar acceptant-lo i ara ens costarà molt no tornar a pronunciar-lo constantment per fer callar el teu bordar estrident que tant estranyarem a partir d'ara. 'Aline', nom de persona per a una gossa del carrer que ha demostrat ser fidel, estimar i saber ser estimada molt més que tantes i tantes persones que sovint tenim a prop. Ens has acompanyat durant 14 anys, donant-nos el teu calor i mirant-nos sempre amb els teus ulls tan tristons i els teus queixals torts. Tots t'hem passejat i compartit molts moments amb tu. La mamà sobretot trobarà a faltar la teva companyia, a mí se'm farà difícil, molt difícil tornar de València i no sentir ja els teus crits només sortir de l'aparcament i fer rodar les claus al pany de la porta del carrer. Trobaré a faltar els teus fustigaments i se'm farà un nus a la gola i se m'humitejaran els ulls (a l'igual que m'està passant en aquests moments) quan entrem al pis de Sant Feliu i l'Ismael pregunti per tu. Ell, com tots nosaltres, també t'estimava molt. Adéu Aline, no t'oblidarem mai.