Una abraçada ben forta Pere!

Fa 20 anys que et conec, soci. Bé, en aquella época encara no eres el soci, eres només un altre col.leccionista de llaunes de cervesa, però de seguida vam congeniar. Vam començar a veure'ns amb regularitat, a ta casa de Les Corts, al per a mí fins aleshores desconegut carrer Novell i que amb el temps va acabar convertint-se en la meva segona casa. Allà et vaig veure per primera vegada i també la teva col.lecció i els teus pares. Després va venir aquell viatge a Londres, el de Sevilla, el robatori de les llaunes, el fer els intercanvis junts i el acabar unint les col.leccions. 10 anys de tardes de divendres compartides fent paquets, de tardes de dissabte anant a Calella i Malgrat a arreplegar les llaunes dels autobusos dels guiris, de matins de diumenge a veure al Osama, de convencions de CELCE per mig Espanya, del Barattolo per mitja Itàlia i del Bierdose per mig Alemanya. Minuts, hores, dies i mesos que em van fer sentir com un Trafach Martínez més. Després, coincidint amb circumstàncies personals i el distanciament (Jo a València, tu a Barcelona) va arribar el moment més inesperat i menys desitjat, la venda de la col.lecció. Però si la col.lecció es va desfer, la nostra amistat no, i de fet crec que s'ha mantingut igual d'intensa o més.

Avui és un dia molt difícil per tu i segurament ho seran encara més els pròxims. Ho sé per pròpia experiència, què t'he d'explicar! M'agradaria que no et sentires sol i que des de la distància, o des d'aquest post que ni tan sols sé si llegiràs t'arribara la meva força i la meva estima, la que he sentit per tu durant aquests 20 anys i la que seguiré tenin-te fins que les forces ens ho permetin. A mi també em serà molt complicat travessar la porta del carrer Novell i no tornar a trobar-me cara a cara amb ta mare. Escric aquestes línies des del respecte i admiració que sempre he sentit per ella i espero que no et sàpiga greu. Per això avui més que mai, soci, amic, germà, una forta abraçada des de València. Molts ànims!. Ho sento molt Pere!