Algo se muere en el alma

"Ay... si un día para mi mal viene a buscarme la parca
empujad al mar mi barca con un levante otoñal
y dejad que el temporal desguace sus alas blancas
Y a mí enterradme sin duelo entre la playa y el cielo
En la ladera de un monte, más alto que el horizonte
quiero tener buena vista"
('Mediterráneo', Joan Manuel Serrat)


Estimat Benjamín:


Gràcies per obrir-me les portes de la seua família i compartir amb mi part dels seus innumerables records durant estos últims 5 anys. Gràcies per fer-me recordar durant este temps la sensació pràcticament perduda de tindre un avi, un iaio. Gràcies per l'exemple d'humiltat, de noblesa, de vitalitat i alegria que sempre ens ha donat, tant a un servidor, com a les seues filles, els seus gendres, nets i besnets. Gràcies per demostrar-nos que l'edat és només un número que un carrega al damunt i que amb 84 anys encara es poden tindre projectes, il.lusions i quimeres. Gràcies, moltes gràcies.



A partir d'ara se'ns farà molt difícil estar a Penàguila, a casa, a 'Los Madroños', i quan sone el timbre a mig matí no pensar: 'Es el yayo'. Se'ns farà molt complicat anar al viver, a recollir l'oliva, sense que vosté estiga allí supervisant-lo tot, en els mateixos camps des d'on sent un adolescent va vore passar els avions que anaven a bombardejar Alcoi, des d'on un dia a l'escoltar el toc de campanes de Benassau va saber que eixa guerra havia acabat. Sempre dèia: 'Jo no sóc home de camp, jo sóc més de bar' i ara no ens imaginem entrar al bar d'Antonio, els diumenges a l'hora del vermut i no trobar-lo allí, en l'última taula, arreglant el món amb un 'boniato' a la mà, junt amb els seus amics, amb Gerardo, 'El Moreno' o el mateix Antonio. Ens ha deixat a la seua manera, com era vosté, sense estridències, sense fer soroll, com qui un dia ix de casa i ja no torna. Però sàpiga que no ho ha aconseguit, per a nosaltres no ha marxat. El seu record perdura i es manté viu. Al menut Ismael li parlarem molt de vosté ("Chiquitín... mira com riu el 'jodio', sempre riu") i segur que continuarà somrient. Es una sort que existisquen persones com vosté i un luxe haver-lo conegut. Benjamín, no l'oblidarem.