Fa 20 anys que et conec, soci. Bé, en aquella época encara no eres el soci, eres només un altre col.leccionista de llaunes de cervesa, però de seguida vam congeniar. Vam començar a veure'ns amb regularitat, a ta casa de Les Corts, al per a mí fins aleshores desconegut carrer Novell i que amb el temps va acabar convertint-se en la meva segona casa. Allà et vaig veure per primera vegada i també la teva col.lecció i els teus pares. Després va venir aquell viatge a Londres, el de Sevilla, el robatori de les llaunes, el fer els intercanvis junts i el acabar unint les col.leccions. 10 anys de tardes de divendres compartides fent paquets, de tardes de dissabte anant a Calella i Malgrat a arreplegar les llaunes dels autobusos dels guiris, de matins de diumenge a veure al Osama, de convencions de CELCE per mig Espanya, del Barattolo per mitja Itàlia i del Bierdose per mig Alemanya. Minuts, hores, dies i mesos que em van fer sentir com un Trafach Martínez més. Després, coincidint amb circumstàncies personals i el distanciament (Jo a València, tu a Barcelona) va arribar el moment més inesperat i menys desitjat, la venda de la col.lecció. Però si la col.lecció es va desfer, la nostra amistat no, i de fet crec que s'ha mantingut igual d'intensa o més.
Avui és un dia molt difícil per tu i segurament ho seran encara més els pròxims. Ho sé per pròpia experiència, què t'he d'explicar! M'agradaria que no et sentires sol i que des de la distància, o des d'aquest post que ni tan sols sé si llegiràs t'arribara la meva força i la meva estima, la que he sentit per tu durant aquests 20 anys i la que seguiré tenin-te fins que les forces ens ho permetin. A mi també em serà molt complicat travessar la porta del carrer Novell i no tornar a trobar-me cara a cara amb ta mare. Escric aquestes línies des del respecte i admiració que sempre he sentit per ella i espero que no et sàpiga greu. Per això avui més que mai, soci, amic, germà, una forta abraçada des de València. Molts ànims!. Ho sento molt Pere!
