Mostrando entradas con la etiqueta Italia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Italia. Mostrar todas las entradas

martes, 4 de agosto de 2009

Hogar, dulce hogar

En 1997 fuimos desalojados y la que había sido nuestra casa desde 1923 acabó siendo demolida un año después. Lo definieron como 'oportunidad única', 'única opción' o 'pelotazo urbanístico' y sin embargo, en realidad, la decisión de destruir nuestro hogar casi significa nuestra ruina. El viejo estadio de la carretera de Sarrià no sólo fue el escenario de mis mejores fines de semana de niñez y adolescencia, no sólo fue el lugar donde comenzó mi idilio con los colores blanco y azul. Fue también el escenario clave del desenlace del mundial del 82, la 'bombonera' donde se pudo ver en acción a las tres mejores selecciones del mundo: Argentina, Brasil e Italia y el lugar donde se forjó el mágico sueño de la UEFA de 1988.
Empezó entonces el exilio forzoso y forzado a la montaña de Montjuic, a un estadio que siempre sería el Olímpico pero nunca el nuestro. A un lugar frío y desangelado. Así han transcurrido los años hasta que este domingo, volvimos a casa, a nuestra nueva casa. Cornellà-El Prat sorprende desde el momento en que entras en él y lo digo con conocimiento de causa aunque no estuve el domingo allí durante la inauguración oficial. Gracias al buen amigo Cordills tuve la oportunidad de visitarlo en mi último día de vacaciones y las sensaciones fueron tan increibles como las que imagino experimentaría Luis García al pasar a la historia por ser el primer jugador de l'Espanyol en marcar en nuestro nuevo hogar. Si es que, como en casa, en ningún sitio.


PD: Hablando de hogares, hoy he tenido la oportunidad de conocer a Lino, un portugués afincado en España, cuya casa es la calle, donde obtiene lo que necesita para poder costearse las cervezas que le permitirán dormir calentito en cualquier rincón mientras nosotros descansamos en nuestras camas. Un tipo interesante, un superviviente, con una vida a cuestas merecedora de ser escuchada con más calma. Obrigado 'Portu' por compartir tus experiencias esta noche conmigo y con el amigo Manolo (en la segunda parte y definitiva de las mudanzas) y mucha, mucha suerte!!!!

miércoles, 24 de junio de 2009

Una abraçada ben forta Pere!

Fa 20 anys que et conec, soci. Bé, en aquella época encara no eres el soci, eres només un altre col.leccionista de llaunes de cervesa, però de seguida vam congeniar. Vam començar a veure'ns amb regularitat, a ta casa de Les Corts, al per a mí fins aleshores desconegut carrer Novell i que amb el temps va acabar convertint-se en la meva segona casa. Allà et vaig veure per primera vegada i també la teva col.lecció i els teus pares. Després va venir aquell viatge a Londres, el de Sevilla, el robatori de les llaunes, el fer els intercanvis junts i el acabar unint les col.leccions. 10 anys de tardes de divendres compartides fent paquets, de tardes de dissabte anant a Calella i Malgrat a arreplegar les llaunes dels autobusos dels guiris, de matins de diumenge a veure al Osama, de convencions de CELCE per mig Espanya, del Barattolo per mitja Itàlia i del Bierdose per mig Alemanya. Minuts, hores, dies i mesos que em van fer sentir com un Trafach Martínez més. Després, coincidint amb circumstàncies personals i el distanciament (Jo a València, tu a Barcelona) va arribar el moment més inesperat i menys desitjat, la venda de la col.lecció. Però si la col.lecció es va desfer, la nostra amistat no, i de fet crec que s'ha mantingut igual d'intensa o més.

Avui és un dia molt difícil per tu i segurament ho seran encara més els pròxims. Ho sé per pròpia experiència, què t'he d'explicar! M'agradaria que no et sentires sol i que des de la distància, o des d'aquest post que ni tan sols sé si llegiràs t'arribara la meva força i la meva estima, la que he sentit per tu durant aquests 20 anys i la que seguiré tenin-te fins que les forces ens ho permetin. A mi també em serà molt complicat travessar la porta del carrer Novell i no tornar a trobar-me cara a cara amb ta mare. Escric aquestes línies des del respecte i admiració que sempre he sentit per ella i espero que no et sàpiga greu. Per això avui més que mai, soci, amic, germà, una forta abraçada des de València. Molts ànims!. Ho sento molt Pere!